Ago
31
2016

La Taifa 13 – La ruta del colesterol

La ruta del colesterol. Esther Talaya Peñalver. Diplomada en Infermeria.

Quasi totes les xicotetes localitats tenen la seua pròpia ruta del colesterol, eixa que en hora punta ix tot el món ben equipat a caminar. Passejos en què les persones, a més de mantindre el colesterol i la pressió arterial a ratlla, aprofiten per a distraure’s i conversar. I és que és rar veure a algú només realitzant dita travessia. No té massa dificultat com per a haver d’anar acompanyat, però com qualsevol viatge, en companyia és més amé. Però, sobretot, perquè el colesterol acompanya a un percentatge elevat de la població.

El colesterol és una substància grasa -també anomenada lípid- que el cos necessita per a un bon funcionament i que es troba en les membranes -parets- de moltes cèl·lules animals i en el plasma sanguini. Esta xicoteta quantitat de colesterol en la sang és la que s’obté per mitjà de la ingesta de certs aliments, però també se sintetitza -es fabrica- en el fetge, passant posteriorment al torrent sanguini.

El colesterol és necessari per al bon funcionament de l’organisme. Però com bé és sabut ja, els nivells per damunt del que es considera normal o adequat, danyen en major o menor mesura a l’organisme, al cos. Per això, no s’ha de considerar que tindre colesterol no té importància. Amb les cures oportunes, no hauria de causar un gran problema en els quefers diaris. Encara que sempre davall la premissa que tindre el colesterol per damunt dels valors adequats comporta, amb el temps, greus problemes de salut.

El colesterol és un greix que es troba en la paret de les cèl·lules com ja s’ha explicat. Aquest greix és necessari, ja que dóna consistència a la cèl·lula. Però que en excés es deposita en els vasos sanguinis. Este depòsit fa que els vasos sanguinis s’obstruïsquen, estretint la zona de pas de la sang. A eixa acumulació se li denomina placa d’ateroma o aterosclerosis i pot ser tal que el seu acúmul arribe a taponar per complet el pas, impedint així que la sang arribe a la seua destinació. En eixe cas, una zona del cos es quedarà sense el seu reg sanguini i, per tant, sense els nutrients ni l’oxigen que necessita per a subsistir. Es produirà llavors una necrosi de dita zona. És el que es coneix com un trombe.

D’altra banda, pot donar-se el cas que la placa de colesterol s’arribe a soltar o desapegar de la paret a què es troba adherida. Quan això ocorre, la placa viatja pel vas sanguini fins una zona amb un calibre menor. Si això es produïx, la necrosi per l’obstrucció no es donaria en la zona en què va començar el problema, si no en una altra. Es parlaria d’embolisme.

En condicions òptimes, és la sang la responsable de conduir el colesterol pel torrent sanguini des de l’intestí, si ha sigut consumit, o des del fetge, si ha sigut fabricat. Ho transporta fins als òrgans que necessiten d’ell. Este procés es realitza unint-se a partícules anomenades lipoproteines. Hi ha dos tipus de lipoproteines. Estan les de baixa densitat (LDL) que tenen com a funció transporten el colesterol nou a totes les cèl·lules de l’organisme. I estan les lipoproteines d’alta densitat (HDL) que s’encarreguen d’arreplegar el colesterol no utilitzat i portar-lo al fetge per al seu emmagatzematge o excreció – eliminació-.

Per l’anterior, és que se sol parlar de dos tipus de colesterol, el bo i el roín. El primer és aquell que s’unix al HDL i transporta per tant l’excés de colesterol al fetge per a la seua destrucció. El segon, el roín, és aquell que s’unix al LDL i es deposita en la paret de les artèries, formant així l’anomenada placa d’ateroma. I és que, quan les cèl·lules no poden absorbir tot el colesterol que hi ha en el torrent sanguini, este es deposita en la paret del vas sanguini, ocasionant l’estretiment i apareixent l’arterosclerosis.

Esta adherència a la paret es produïx quan el nivell de colesterol total en sang és major de 200mg/dl. Ací ja hi ha risc d’aparició de la placa o aterosclerosis, i a partir dels 240mg/dl el risc és elevat. El colesterol LDL és normal quan el seu valor ronda als 100mg/dl (entre 70 i 130mg/dl) i, per damunt dels 160mg/dl el risc ja és considerat alt.

Per a mantindre uns bons nivells de colesterol, és important mantindre un estil de vida saludable, amb una alimentació sana, variada i equilibrada, acompanyada sempre d’exercici físic moderat. Hi ha una gran quantitat de medicaments que ajuden al seu control, i que serà el professional adequat la persona encarregada de decidir quan i quin tipus de tractament utilitzar. Certes plantes naturals poden ajudar al control del mateix. Les plantes que milloren la circulació sanguínia ajuden a previndre el dany causat per un nivell elevat. També aquelles que són descongestionants del fetge, ja que es millora així el metabolisme dels greixos. Les antioxidants afavorixen la reducció del depòsit de colesterol en les artèries i així poden ajudar a previndre la formació d’una placa d’ateroma. La fibra ajuda a eliminar el colesterol. I els fitoesterols reduïxen també el nivell de colesterol en sang, impedint l’absorció del mateix a nivell intestinal, evitant així el pas del colesterol des del tub digestiu a la sang.

L’all o la carxofera poden ser d’ajuda per a eixe control tan desitjat del colesterol. L’all millora la circulació, reduïx el colesterol, servix de diürètic natural, d’antiinflamatori i antioxidant. La millor manera de consumir-lo és cru i picat, ja que en contacte amb l’oxigen de l’atmosfera és quan interactuen els components del bulb que ajuden en els efectes beneficiosos de l’all en el colesterol. La carxofera conté uns àcids que reduïxen el nivell de colesterol en sang, a més de reduir la pressió arterial, prevenint així una mala circulació sanguínia.

Si ens atrau més prendre una infusió, esta pot ser de dent de lleó. Però si preferim prendre aliments, un exemple pot ser l’alvocat. Este baixa el colesterol LDL o roín i incrementa els valors de colesterol HDL. La disminució del nivell de colesterol l’aconseguix perquè és ric en greix insaturat i pobre en greixos saturats. El greix més abundant en ell és l’àcid oleic, el mateix àcid gras que conté l’oli d’oliva, i que té la capacitat d’augmentar el colesterol HDL. Es pot, inclús, aprofitar un os d’alvocat per a ratllar-lo i afegir-lo a una infusió, junt amb dent de lleó.

Realitzar una ruta de colesterol diària ajudarà a previndre l’aparició de la malaltia. I en el cas que esta ja estiga present, a mantindre-la a ratlla. Es pot realitzar a qualsevol hora, evitant, si és possible, les hores de major exposició solar i les de major fred. En companyia o sol, amb una ràdio o sense ella,… hi ha multitud d’opcions perquè el colesterol deixe de ser un problema en el nostre dia a dia.

Sobre el Autor: Alberto Talaya Peñalver

Escribe un comentario

*

Categorías

Suscríbete a nuestra web

Introduce tu correo y recibirás nuestras noticias al instante de ser publicadas.

Colaboran

El Tiempo

temperatura Alpuente